Una festa com una altra (o això pretenia ser per part de la protagonista i amfitriona de la nit). Suposo que per a mi, al ser conscient que em quedaven poques nits a Chicago, estava especialment il.·usionada. Tambeéaquella nit em despedia d'ella, de la Isabel, una de les persones més sensacionals que he tingut la sort de coneèxer a Chicago.

Menjar, beure, regals, rialles, gent increïble d'arreu del món però sobretot, molta muúica i molt d'art. Crec que vam començar a cantar (o tararejar) cançons, a ballar al ritme de les improvitzacions exquisites d'Alfonso a la guitarra al voltant de les 9pm. Tres hores més tard, seguíem amb la mateixa energia. Des de balades a tangos, passant per peces populars colombianes i fins i tot una rumba catalana -d'en Peret, per cert- que em van dedicar. "Por Laurita, que se nos vuelve a Barcelona".

Nits com aquella. Gent com ells, són els que m'emporto cap a casa.

It's quite simple:

"One sees clearly only with the heart. Anything essential is invisible to the eyes", The Little Prince.

I amb una veritat com un temple, me'n vaig a preparar el dinner i a seguir gaudint de Chicago i la seva gent. Just two weeks to go back at home.

Reflexionant a Michigan Lake

Evanston, IL. 

Enjoying Chicago_

El curios i polifacetic Jazz European Festival, la performance de Halloween at Bell School, la improvitzacio d'Agusti Fernandez al piano, l'indescriptible musical de Billy Elliot o el concert amb la Ravenshood Communuty Orchestra tots engalanats amb originals i estrambotics costumes. Es un "non-stop" malgrat que la tecnologia em faci estar "out" dels blogs i de les xarxes socials en general.

Kit Kat tecnologic_

Chicago col.lpasada pel vent, la bromada i el fred. Sirenes constants de sortides dels bombers. De la mateixa manera que el fred arriba inoportu i repenti, la tecnologia es gira en contra meva. El dilluns un virus s'apoderava del meu portatil i ahir era l'iPhone el que es negava a prestar-me les multiples utilitats que em facilitaven connectar amb el mon.

Des d'un teclat america sense accents, amb el fred al cos i amb unes ganes boges per anar a veure el musical de Billy Elliot aquest vespre, me'n vaig a estudiar pel concert de Halloween. Per cert, ja tinc la disfressa per aquest diumenge :-)

Design for the other 90%

És una iniciativa que destaca "the many ways individuals and organizations are working to eliminate poverty and to give people around the globe better standard of life".

Mentre fullejo la publicació, preguntes plenes de controvèrsia invaeixen la meva ment. Suposo que fruit de l'incansable treball de la ment humana per processar informació. I la d'aquesta iniciativa, rebossa sinceritat, necessitat i acció. 

A mi m'ha encantat. Si voleu xafardejar alguns dels seus articles o projectes, aquí teniu la seva pàgina web: Design for the other 90%

Una visione moderna di una terra antica_

Connexions. M'agrada trobar connexions i casualitats entre móns i moments que aparentment no tenen relació. Com aquest d'avui: sortia de l'Instituto Cervantes i de camí a la parada de metro he vist una galeria d'art. Hi he entrat, com era d'esperar. A dins s'hi exposava Today's Tuscany, una visione moderna di una terra antica. Simples casualitats. Jo a Chicago però tenint sempre present Torino i aquells mesos màgics que vaig viure a Itàlia. D'entre totes les instantànies i obres de l'exposició em quedo amb un parell de fotografies de Cinque Terre que, una altra casualitat de la vida, va ser el viatge amb què vaig tancar el meu Erasmus.

En fi, me'n vaig a seguir trobant més connexions...

Petits i grans reptes

Arribar a la feina puntual després d’haver ignorat el despertador malgrat que hagi sonat estrident a l’hora de cada dia. Escoltar a un amic quan aquest necessita comprensió i consell. Estar ple d’energia després d’un profitós dia de treball. Cedir el seient a una persona gran a l’autobús. Són exemples de petits reptes quotidians. M’apassiona, però, tenir a l’horitzó reptes més grans.

Per mi aquell era un gran repte. Estava més que il•lusionada quan preparava tota la paperassa, feia l’últim sprint d’exàmens, treballs i exposicions de la carrera i buscava a la desesperada alguna feina per l’estiu. Tot pensant en el gran repte.

Aquest cop, però, no va sortir bé. Després de setmanes d’espera van sortir les llistes. No havia estat admesa. Dubtes, decepció i més dubtes: Què faig amb la meva vida? Va ser l’hora de moure fils per activar el possible pla b. En tenia moltes ganes però, al veure’l factible, la por i la incertesa em van envair. Amb un marge de poc més de tres setmanes, em vaig plantar a Chicago. Començava una nova aventura que no la canvio per res del món. I les voltes que vol donar la vida, el tercer dia que estic a Chicago vaig rebre una inesperada trucada. Havia estat finalment admesa.

Gairebé un mes i mig després de la meva arribada a terres americanes, tinc la matrícula i els horaris quadrats per començar després de Nadal un dels meus grans reptes: el segon cicle de Periodisme a la Pompeu Fabra. Mentrestant, estic a The Windy City, vivint amb una família típicament americana, millorant el meu anglès, coneixent gent fantàstica i vivint una experiència que n’estic segura que no oblidaré mai.

Petits i grans reptes, la vida.

Andrew Bird_

Me l'han descobert avui. A mi m'ha encantat. Xafardegeu el seu myspace o la seva pàgina web (http://www.andrewbird.net/), no tenen desperdici.

¿Perdona?

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101011/54021351816/el-45-de-los-espanoles-cree-que-es-la-mujer-quien-debe-renunciar-al-trabajo.html

Per uns moments he dubtat que fóssim al segle XXI. Malauradament, són els resultats d'una mostra de 2.500 espanyols del recent baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas...

You may say I'm a dreamer...

... But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one [...]

Imagine, John Lennon

Chicago Cultural Center

I completely fall in love with Chicago Cultural Center and with most of cultural events that are taking place in the Windy City. I can't wait to do its tour through the magnificient building tomorrow at noon.

In the pic, one of the gorgeous stained-glass domes which the visitor can find in there. The other one, which is located in the Preston Bradley Hall, is the world's largest Tiffany stained-glass dome.

A_mazing performance :-)

Meditation from Thais, amb Sarah Chang, mentre faig un break dels compassos que em demanen estudi i estudi de The Planets, by Gustav Holst, un altre plaer per als cinc sentits.

La scienza non ha limiti_

http://www.repubblica.it/salute/2010/10/02/news/cuore_artificale_su_ragazzo_di_15_anni_a_roma_il_primo_intervento_al_mondo-7642590/?ref=HREC1-4

És un "non-stop"

Messi, humil i màgic recollint la Bota d'Or.

No me n'he pogut estar. Repassant els titulars catalans, al llegir aquest m'he emocionat. I més amb les paraules de Puyol cap a l'astre blaugrana. :-)

Un trosset de vida :-)

Moment de reflexió. Un trànsit constant d’Inputs i Outputs que venen i se’n van, que s’intenten escapolir o que es presenten d’una manera clara i evident.

Fa gairebé un mes que estic per terres americanes i crec que des del primer dia tinc la sensació de ser una esponja, una esponja que vol absorbir tot el que se li presenta i també allò que cal xafardejar de valent per trobar-ho. És la novetat, l’excitació per saber coses noves o per sentenciar les que ja sabia; és la curiositat innata per descobrir; és la llengua, que tants mals de cap m’ha donat anys enrere i amb la qual ara sóc capaç de defensar-me amb prou fermesa; és la ciutat, la màgia de The Windy City, els seus edificis i parcs, el Loop, els racons màgics que descobreixo i em descobreixen; és el vincle que estic fent amb la gent; són els meus nens, criatures innocents però que m’intenten fer jugar al joc que ells volen; és la cultura: el gaudir de concerts, d’exposicions, d’esdeveniments culturals en general, vaja; és dir que tinc una carrera universitària però sobretot, poder expressar lo emocionada que estic per començar-ne una altra, just tornant de les vacances de Nadal, el perseguit segon cicle de Periodisme a la Pompeu; és passejar per una ciutat que fa poc més de tres setmanes era totalment desconeguda i a la qual ara ja sóc capaç de ficar-li nom i cognoms, etiquetes, bars i estones especials; és el “rehearsal” de cada dilluns al vespre amb Ravenshood Community Orchestra, preparant amb entusiasme el concert de Halloween; és el dia a dia amb la família, les delícies culinàries “made in America” i els “time to bed”; és captar instantànies amb la càmera de fotos que transmeten un encant especial; és ser un cul inquiet i no tenir-ne mai prou; és prendre un cappuccino i una deliciosa cookie als concorreguts Sturbucks de Chicago o al més tranquil De-li-ci-ous vegan caffe, mentre faig una classe d’anglès o llegeixo el Chicago Tribune; és preparar la classe de violí que dos vegades a la setmana faig a la Bella; és la il•lusió de començar a fer de voluntària al Instituto Cervantes de Chicago, col•laborant en els esdeveniments culturals i en les tasques d’oficina. És, en definitiva, gaudir de l’aventura de Chicago sense deixar passar el més mínim detall. És la vida, un trosset de la meva vida :-)

I've already bought it!

"If all these excuses are not enough, then I want to dedicate this book to the child whom this grown-up once was", says the dedication of The Little Prince. 


I, per cert, vaig descobrir el Fnac de Chicago, which is called Borders.

Enjoying the World Music Festival

Escenaris en diferents emplaçaments màgics de Chicago. Molts són gratis, altres no. A la foto, música tradicional d'Etiopia, amb balls i instruments originaris del país africà. Actualment, Debo Band està afincada a Boston.

"No hace falta trasladarse a ningún gimnasio.

Las pesas son los libros, las paralelas son el escuchar y el conversar, el salto de altura es elevar el propio criterio", Joaquín Lorente a Piensa, es gratis.

Fine Arts Building_Chicago

A piece of delicious brownie and an italian macchiato at the Fine Arts Cafe, another marvellous building of Chicago. Just a "resting time" after an intensive tourism day.

Life is wonderful_

Like most of Mraz lyrics, this one is so beatiful too: 

http://www.youtube.com/watch?v=R08q2wzGpzk

The Chicago Symphony Orchestra :-)

Encara se’m posa la pell de gallina. Ahir Chicago estava de festa. Era a Millennium Park, al meravellós Jay Pritzer Pavilion on milers de persones -segons Chicago Tribune “brought a sea of humanity flooding into Millennium Park — 12,000 in the pavilion and lawn, plus an additional 13,000 throughout the parkfins”- van presenciar l’estrena de Muti com a director de la Chicago Symphony Orchestra.

AWESOME. No tinc més paraules per descriure tot l’espectacle viscut. Sóc catalana i només fa dues setmanes que he arribat a The Wind City, però quan l’himne nord-americà va començar a sonar em vaig sentir com una ciutadana més. Els focs artificials a l’acabar el concert, les primeres notes de l’Obertura de La forza del destino de Verdi així com les altres obres que la van seguir i el caliu humà de la gent.

Pura adrenalina. Sens dubte, una d’aquelles experiències que quan les recordes un suau calfred recorre el teu cos. Congratulations to CSO & Muti.

També va haver-hi lloc per la sorpresa lingüística. Durant la mitja part de l’exhibició simfònica, dos homes estaven parlant en italià just darrera meu. I un era de Torino, casualitats de la vida. Iniziamo a parlare italiano ed a condividere esperienze della nostra vita a Chicago. No hi ha dubte que “Viajar es pasear un sueño”.



Jay Pritzer Pavilion engalanat com la celebració ho requeria.



En procés.

I mean, processant coses com...

A = la; B = si; C = do; D = re; E = mi; F = fa; G = sol;  And also familiarizing with other common music words such as tunning, flat, sharp, bar or low.


When we're playing, all languages dissapear. It's time to music, the universal language :-)

Descobrint racons màgics...

Sí, per casualitats de l'atzar (i l'ajuda de l'Iphone), descobreixo una zona de Chicago, Bucktown. Un mercat de somnis. Carrers colorits i artístics. Al més pur estil americà. Vintage and Urban Stores. Aquesta en particular, em va enamorar.  

from Chicago_

Every day I feel better in Chicago. Lots of new things, so nice. I mean...

Tot cada dia és més Cert, clar i breu  :-)

Passejant per Chicago...

Al llarg de Michigan Avenue, et vas trobant mostres d'art contemporani com aquesta. A ComEd.com, altres Smart Ideas.

That's it!

A_mazing. North Bridge, Downtown in Chicago!

Com marca la tradició...

... a pocs dies de la festa major d'Aspa, a Cal Flaret toca mans a la massa! Les orelletes anuncien que la festa major s'atansa i que l'estiu s'acaba.  Aquest any no hi som tots. Quina sensació més extranya...

La Seu Vella

La joia de Lleida. I la Síbil·la, una de les terrasses més privilegiades de la ciutat. Es trobarà molt a faltar :-)

Bye bye Barcelona, arrivederci :-)

què difícil fer maletes i despedir-te d'una ciutat com Barcelona i de la gent que hi has conegut i amb qui has compartit estones màgiques.


I mentre faig maletes i neteja, sona All that jazz de Chicago, pura adrenalina. Amb anglès i en directe, no té desperdici!

La música, llenguatge universal

Ho parlàvem l'altre dia amb una amiga: poder trobar un nexe per combinar la música i la pedegogia. Ella ha dissenyat el seu projecte final de carrera fent interactuar la gent gran amb la música. I avui llegia a un magazine que una altra estudiant, de piano en aquest cas, havia enfocat el seu projecte final de carrera a fer arribar la música, el llenguatge universal per excelència, als nens amb síndrome de down.

Admirable.

Make time, it's not a quick beer

San Miguel. Allà on va, triomfa.

-Gràfica al metro de Londres-

des de Picadilly Circus!

38 hores. el temps que vam trigar pel trajecte Lleida-London (Besplace Inn Hostel). Els entrebancs, aventures i anècdotes del viatge són inoblidables :D

L'estiu és teu :-)

L'estiu és això. Fer outs constants. Amb la teva gent. De Vilafortuny a Platja d'Aro, de Sort a Altafulla i de Cambrils a Londres. London here we go :-)

Deixo una proposta musical que no té desperdici. Charles Pasi i la seva banda. Ell toca l'harmònica i canta amb un estil que encanta. Estaven fa un dies al Cafè del teatre de Lleida presentant el seu últim treball.


Charles Pasi

¿Quién da más?

Califòrnia anuncia una novedosa iniciativa consistent en col•locar anuncis a les matrícules dels cotxes. La cosa aniria així: quan el vehicle porti quatre minuts parat, la matrícula passaria a ser un anunci.

Quim Monzó firma la curiositat al Magazine de La Vanguardia del diumenge passat.

La troupe di Sardegna

Hi ha viatges i viatges. Aquest el recordaré de per vida. La troupe di Sardegna. Il misto di profumi nella macchina, i passaggi, la gorgonzola e i nostri sacchi a pelo.

Buon giorno caro padrono :-)

L'estrena: els contes i el pentagrama

Una sala impregnada d’encens de canyella. Un aroma deliciós. “Los cuentos existirán mientras haya gente que los escuche” concloïa la setmana passada una artista mentre contava una història preciosa a la petita sala del Centre Cívic Can de Déu.

Sense més miraments estreno “Perfilant el pentagrama”, un bloc de notes i anècdotes vàries. El meu pentagrama personal.

______________________________

______________________________

______________________________

______________________________

______________________________

(la base de tot pentagrama, que anirà prenent forma segons l'ocasió)