Un trosset de vida :-)

Moment de reflexió. Un trànsit constant d’Inputs i Outputs que venen i se’n van, que s’intenten escapolir o que es presenten d’una manera clara i evident.

Fa gairebé un mes que estic per terres americanes i crec que des del primer dia tinc la sensació de ser una esponja, una esponja que vol absorbir tot el que se li presenta i també allò que cal xafardejar de valent per trobar-ho. És la novetat, l’excitació per saber coses noves o per sentenciar les que ja sabia; és la curiositat innata per descobrir; és la llengua, que tants mals de cap m’ha donat anys enrere i amb la qual ara sóc capaç de defensar-me amb prou fermesa; és la ciutat, la màgia de The Windy City, els seus edificis i parcs, el Loop, els racons màgics que descobreixo i em descobreixen; és el vincle que estic fent amb la gent; són els meus nens, criatures innocents però que m’intenten fer jugar al joc que ells volen; és la cultura: el gaudir de concerts, d’exposicions, d’esdeveniments culturals en general, vaja; és dir que tinc una carrera universitària però sobretot, poder expressar lo emocionada que estic per començar-ne una altra, just tornant de les vacances de Nadal, el perseguit segon cicle de Periodisme a la Pompeu; és passejar per una ciutat que fa poc més de tres setmanes era totalment desconeguda i a la qual ara ja sóc capaç de ficar-li nom i cognoms, etiquetes, bars i estones especials; és el “rehearsal” de cada dilluns al vespre amb Ravenshood Community Orchestra, preparant amb entusiasme el concert de Halloween; és el dia a dia amb la família, les delícies culinàries “made in America” i els “time to bed”; és captar instantànies amb la càmera de fotos que transmeten un encant especial; és ser un cul inquiet i no tenir-ne mai prou; és prendre un cappuccino i una deliciosa cookie als concorreguts Sturbucks de Chicago o al més tranquil De-li-ci-ous vegan caffe, mentre faig una classe d’anglès o llegeixo el Chicago Tribune; és preparar la classe de violí que dos vegades a la setmana faig a la Bella; és la il•lusió de començar a fer de voluntària al Instituto Cervantes de Chicago, col•laborant en els esdeveniments culturals i en les tasques d’oficina. És, en definitiva, gaudir de l’aventura de Chicago sense deixar passar el més mínim detall. És la vida, un trosset de la meva vida :-)