Kit Kat tecnologic_

Chicago col.lpasada pel vent, la bromada i el fred. Sirenes constants de sortides dels bombers. De la mateixa manera que el fred arriba inoportu i repenti, la tecnologia es gira en contra meva. El dilluns un virus s'apoderava del meu portatil i ahir era l'iPhone el que es negava a prestar-me les multiples utilitats que em facilitaven connectar amb el mon.

Des d'un teclat america sense accents, amb el fred al cos i amb unes ganes boges per anar a veure el musical de Billy Elliot aquest vespre, me'n vaig a estudiar pel concert de Halloween. Per cert, ja tinc la disfressa per aquest diumenge :-)

Design for the other 90%

És una iniciativa que destaca "the many ways individuals and organizations are working to eliminate poverty and to give people around the globe better standard of life".

Mentre fullejo la publicació, preguntes plenes de controvèrsia invaeixen la meva ment. Suposo que fruit de l'incansable treball de la ment humana per processar informació. I la d'aquesta iniciativa, rebossa sinceritat, necessitat i acció. 

A mi m'ha encantat. Si voleu xafardejar alguns dels seus articles o projectes, aquí teniu la seva pàgina web: Design for the other 90%

Una visione moderna di una terra antica_

Connexions. M'agrada trobar connexions i casualitats entre móns i moments que aparentment no tenen relació. Com aquest d'avui: sortia de l'Instituto Cervantes i de camí a la parada de metro he vist una galeria d'art. Hi he entrat, com era d'esperar. A dins s'hi exposava Today's Tuscany, una visione moderna di una terra antica. Simples casualitats. Jo a Chicago però tenint sempre present Torino i aquells mesos màgics que vaig viure a Itàlia. D'entre totes les instantànies i obres de l'exposició em quedo amb un parell de fotografies de Cinque Terre que, una altra casualitat de la vida, va ser el viatge amb què vaig tancar el meu Erasmus.

En fi, me'n vaig a seguir trobant més connexions...

Petits i grans reptes

Arribar a la feina puntual després d’haver ignorat el despertador malgrat que hagi sonat estrident a l’hora de cada dia. Escoltar a un amic quan aquest necessita comprensió i consell. Estar ple d’energia després d’un profitós dia de treball. Cedir el seient a una persona gran a l’autobús. Són exemples de petits reptes quotidians. M’apassiona, però, tenir a l’horitzó reptes més grans.

Per mi aquell era un gran repte. Estava més que il•lusionada quan preparava tota la paperassa, feia l’últim sprint d’exàmens, treballs i exposicions de la carrera i buscava a la desesperada alguna feina per l’estiu. Tot pensant en el gran repte.

Aquest cop, però, no va sortir bé. Després de setmanes d’espera van sortir les llistes. No havia estat admesa. Dubtes, decepció i més dubtes: Què faig amb la meva vida? Va ser l’hora de moure fils per activar el possible pla b. En tenia moltes ganes però, al veure’l factible, la por i la incertesa em van envair. Amb un marge de poc més de tres setmanes, em vaig plantar a Chicago. Començava una nova aventura que no la canvio per res del món. I les voltes que vol donar la vida, el tercer dia que estic a Chicago vaig rebre una inesperada trucada. Havia estat finalment admesa.

Gairebé un mes i mig després de la meva arribada a terres americanes, tinc la matrícula i els horaris quadrats per començar després de Nadal un dels meus grans reptes: el segon cicle de Periodisme a la Pompeu Fabra. Mentrestant, estic a The Windy City, vivint amb una família típicament americana, millorant el meu anglès, coneixent gent fantàstica i vivint una experiència que n’estic segura que no oblidaré mai.

Petits i grans reptes, la vida.

Andrew Bird_

Me l'han descobert avui. A mi m'ha encantat. Xafardegeu el seu myspace o la seva pàgina web (http://www.andrewbird.net/), no tenen desperdici.

¿Perdona?

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101011/54021351816/el-45-de-los-espanoles-cree-que-es-la-mujer-quien-debe-renunciar-al-trabajo.html

Per uns moments he dubtat que fóssim al segle XXI. Malauradament, són els resultats d'una mostra de 2.500 espanyols del recent baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas...

You may say I'm a dreamer...

... But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one [...]

Imagine, John Lennon

Chicago Cultural Center

I completely fall in love with Chicago Cultural Center and with most of cultural events that are taking place in the Windy City. I can't wait to do its tour through the magnificient building tomorrow at noon.

In the pic, one of the gorgeous stained-glass domes which the visitor can find in there. The other one, which is located in the Preston Bradley Hall, is the world's largest Tiffany stained-glass dome.

A_mazing performance :-)

Meditation from Thais, amb Sarah Chang, mentre faig un break dels compassos que em demanen estudi i estudi de The Planets, by Gustav Holst, un altre plaer per als cinc sentits.

La scienza non ha limiti_

http://www.repubblica.it/salute/2010/10/02/news/cuore_artificale_su_ragazzo_di_15_anni_a_roma_il_primo_intervento_al_mondo-7642590/?ref=HREC1-4

És un "non-stop"

Messi, humil i màgic recollint la Bota d'Or.

No me n'he pogut estar. Repassant els titulars catalans, al llegir aquest m'he emocionat. I més amb les paraules de Puyol cap a l'astre blaugrana. :-)

Un trosset de vida :-)

Moment de reflexió. Un trànsit constant d’Inputs i Outputs que venen i se’n van, que s’intenten escapolir o que es presenten d’una manera clara i evident.

Fa gairebé un mes que estic per terres americanes i crec que des del primer dia tinc la sensació de ser una esponja, una esponja que vol absorbir tot el que se li presenta i també allò que cal xafardejar de valent per trobar-ho. És la novetat, l’excitació per saber coses noves o per sentenciar les que ja sabia; és la curiositat innata per descobrir; és la llengua, que tants mals de cap m’ha donat anys enrere i amb la qual ara sóc capaç de defensar-me amb prou fermesa; és la ciutat, la màgia de The Windy City, els seus edificis i parcs, el Loop, els racons màgics que descobreixo i em descobreixen; és el vincle que estic fent amb la gent; són els meus nens, criatures innocents però que m’intenten fer jugar al joc que ells volen; és la cultura: el gaudir de concerts, d’exposicions, d’esdeveniments culturals en general, vaja; és dir que tinc una carrera universitària però sobretot, poder expressar lo emocionada que estic per començar-ne una altra, just tornant de les vacances de Nadal, el perseguit segon cicle de Periodisme a la Pompeu; és passejar per una ciutat que fa poc més de tres setmanes era totalment desconeguda i a la qual ara ja sóc capaç de ficar-li nom i cognoms, etiquetes, bars i estones especials; és el “rehearsal” de cada dilluns al vespre amb Ravenshood Community Orchestra, preparant amb entusiasme el concert de Halloween; és el dia a dia amb la família, les delícies culinàries “made in America” i els “time to bed”; és captar instantànies amb la càmera de fotos que transmeten un encant especial; és ser un cul inquiet i no tenir-ne mai prou; és prendre un cappuccino i una deliciosa cookie als concorreguts Sturbucks de Chicago o al més tranquil De-li-ci-ous vegan caffe, mentre faig una classe d’anglès o llegeixo el Chicago Tribune; és preparar la classe de violí que dos vegades a la setmana faig a la Bella; és la il•lusió de començar a fer de voluntària al Instituto Cervantes de Chicago, col•laborant en els esdeveniments culturals i en les tasques d’oficina. És, en definitiva, gaudir de l’aventura de Chicago sense deixar passar el més mínim detall. És la vida, un trosset de la meva vida :-)