Una festa com una altra (o això pretenia ser per part de la protagonista i amfitriona de la nit). Suposo que per a mi, al ser conscient que em quedaven poques nits a Chicago, estava especialment il.·usionada. Tambeéaquella nit em despedia d'ella, de la Isabel, una de les persones més sensacionals que he tingut la sort de coneèxer a Chicago.

Menjar, beure, regals, rialles, gent increïble d'arreu del món però sobretot, molta muúica i molt d'art. Crec que vam començar a cantar (o tararejar) cançons, a ballar al ritme de les improvitzacions exquisites d'Alfonso a la guitarra al voltant de les 9pm. Tres hores més tard, seguíem amb la mateixa energia. Des de balades a tangos, passant per peces populars colombianes i fins i tot una rumba catalana -d'en Peret, per cert- que em van dedicar. "Por Laurita, que se nos vuelve a Barcelona".

Nits com aquella. Gent com ells, són els que m'emporto cap a casa.